ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Sílvia Grau Ibáñez
Filosofia
Hipàtia mor a causa de la religió?


                                           A finals del segle IV d.C, molts pagans i
                                           cristians es van enfrontar en dures i
                                           continues    disputes    religioses   que   van
                                           afavorir a la destrucció de la cultura clàssica.
                                           La lluita entre els dos bàndols religiosos es va
                                           agreujar quan va ser assaltada la biblioteca
                                           més gran coneguda, considerada com a
                                           símbol      pagà:   la    segona      biblioteca
                                           d’Alexandria.
                                             Davant d’aquella situació, qualsevol acte de
                                           provocació religiosa, era motiu de revolta.
Hipàtia, la dona més reconeguda de l’època, va ser, indirectament, una de les grans
iniciades, juntament amb el seu pare, Teon. La reconeguda filòsofa i astrònoma, va fer
una hipòtesi sobre el que actualment coneixem i defensem com a teoria heliocèntrica,
la qual defensa que la Terra gira al voltant del Sol. Aquesta hipòtesi, va poder provocar
un gran descontentament entre els sectors més radicals de la gent cristiana, defensors
del model geocèntric. Les conseqüències d’aquest descobriment i una seguit
d’enfrontaments polítics, van portar a Hipàtia a una cruel i salvatge mort.
Des del meu punt de vista, la raó primordial de la mort d’ Hipàtia, va ser la inseguretat
dels pagans al saber que podria existir una mínima possibilitat de què el Déu que
proclamava la religió oficial, el cristianisme, estigués en un segon pla, per sota de les
raons científiques. Per als primitius cristians , Déu, era la seva raó de viure. Per aquest
motiu, van fer callar la llengua d’Hipàtia, la qual era considerada com a bruixa pels
pagans. D’aquesta manera, van evitar que no es difongués l’actual teoria heliocèntrica,
sobretot, per no deixar que la pròpia idea els pogués influir a ells mateixos. Els
cristians, que no qüestionaven res del que creien, tal i com esmentava la fictícia Hipàtia
en la pel·lícula Àgora, els hi feia vertigen pensar que el que sempre havien cregut,
estimat i defensat podia ser també incert.

More Related Content

Hipàtia mor a_causa_de_la_religió

  • 1. Sílvia Grau Ibáñez Filosofia Hipàtia mor a causa de la religió? A finals del segle IV d.C, molts pagans i cristians es van enfrontar en dures i continues disputes religioses que van afavorir a la destrucció de la cultura clàssica. La lluita entre els dos bàndols religiosos es va agreujar quan va ser assaltada la biblioteca més gran coneguda, considerada com a símbol pagà: la segona biblioteca d’Alexandria. Davant d’aquella situació, qualsevol acte de provocació religiosa, era motiu de revolta. Hipàtia, la dona més reconeguda de l’època, va ser, indirectament, una de les grans iniciades, juntament amb el seu pare, Teon. La reconeguda filòsofa i astrònoma, va fer una hipòtesi sobre el que actualment coneixem i defensem com a teoria heliocèntrica, la qual defensa que la Terra gira al voltant del Sol. Aquesta hipòtesi, va poder provocar un gran descontentament entre els sectors més radicals de la gent cristiana, defensors del model geocèntric. Les conseqüències d’aquest descobriment i una seguit d’enfrontaments polítics, van portar a Hipàtia a una cruel i salvatge mort. Des del meu punt de vista, la raó primordial de la mort d’ Hipàtia, va ser la inseguretat dels pagans al saber que podria existir una mínima possibilitat de què el Déu que proclamava la religió oficial, el cristianisme, estigués en un segon pla, per sota de les raons científiques. Per als primitius cristians , Déu, era la seva raó de viure. Per aquest motiu, van fer callar la llengua d’Hipàtia, la qual era considerada com a bruixa pels pagans. D’aquesta manera, van evitar que no es difongués l’actual teoria heliocèntrica, sobretot, per no deixar que la pròpia idea els pogués influir a ells mateixos. Els cristians, que no qüestionaven res del que creien, tal i com esmentava la fictícia Hipàtia en la pel·lícula Àgora, els hi feia vertigen pensar que el que sempre havien cregut, estimat i defensat podia ser també incert.